PORTILLÓN-SUPERBAGNERES.

PORTILLÓN (vessant catalana).CIMA. LL11.
Des-de la localitat de Bosost, carretera en bon estat, tota la pujada es fa per dintre del bosc, catalogat de primera categoria. Es un port màgnific, aquesta vessant no la trovo tant dura com el costat frances, pero la veritat es que sempre que he pujat per la banda de frança he anat amb les forçes justetes.
Alçada 1.293 mts. Desnivell 560mts. Llargada 8,3 km. Pendent mitjana 6,7 %. APM. 115 punts.




El cim no és bonic, ni tant sols es veu res de paisatge, estem dins el bosc.


Perfil de la pujada tret de la pagina d'Adrian Lorente.

SUPERBAGNERES.
Sempre que pujo a Superbagneres em prometo a mi mateix que no hi pujaré mai mes. Es un port llarg (17 Km des-de Bagneres de Luchon) ,i molt pesat de fer degut a les llargues rectes amb fort desnivell que s’han de superar. A manca de 4 o 5 km pel final, el bosc desapareix i els prats alpins dominen el paisatge, per mi la part mes bonica del port. L’últim Km en recta es fa “durillo”.
El port es puntuable per la Challenge B.I.G. (Bicycling. International. Glimbing.)




El panorama es espectacular, encara que sigui un port que no m'agrada gaire, he de reconeixer la grandiositat del paisatge.


A poc per arribar ja es pot veure el hotel de la estació d'esqui.

L'imatge de l' Hotel es l'icona de l'estació.

Superbagneres coronat per tercera vegada.


PORTILLÓN ( vessant francesa).

9 Km des-de Bagneres de Luchón. Sense cap mena de dubte la vessant Francessa del port es molt mes dura que la vessant espanyola. Les rampes son de les que et fan apretar a fons. L’últim Km guapíssim. Com he dit al principi, es que sempre quan arribo aquí estic molt, peró molt justet.

Ja es el mitgdia i fà molta calor, estic desitjant d'arribar a Bossost per pendrem una birra ben fresqueta.

La foto al mateix cartell que a l'anada, nomes que ara estic bastant més cansat.


Tot el que queda es baixada, i fà tanta calor que no cal ni abrigarse.
E passat un dia de ciclisme dels que m'agraden, sense preses ni horaris, i sense que ningú m'esperi a una hora concreta, i a més he caçat tres ports dels guapos que ja estàn al sac del 2.007.
Fins aviat,
Salut i força.

PORTS DE L'ARIEGE, (Ax les Thermes).

Juliol del 2.007, Tour pirinenc per conèixer els ports del Ariege
La primera acampada la varem fer a Ax les Thermes. Tenen un càmping molt bonic i ben equipat situat a menys de 2 km del centre urbà. Hi ha una via verda que comunica amb el poble amb poc més d’un km. Molt bonica per anar a passejar.
El primer dia m’he marcat un recorregut d’uns 85 km, que passa pels ports de PAILHERES, PRADEL,SEPT FRERES, MARMARE, i CHIOULÁ..

Esglesia de AX LES THERMES.

CAMPING.

VISTA DE LA POBLACIÓ.



COL DE PAILHERES.

Un dels grans ports del pirineus, 19 km. de pujada des-de Ax-les Thermes, realment un port dur que arriba als 2.001 mts. M'en faix creus de com vaix pujar amb un 42x24 ( fa 20 anys).

Llac a la pujada al PAILHERES.

Les famoses ESES del PAILHERES.

A 2.000 mts d'alçada ja no hi ha bosc i el paisatge es extraordinari.

Mitic refugi al cim del port. parada obligada per fer unes fotografies.

PERFIL DEL PORT.

Vaix descendre uns 8 km fins agafar el desviament que porta fins al Col de Pradel.
COL DE PRADEL.
Port desconegut per la gran majoria de ciclistes, pero molt apreciat per la seva duressa salvatge.Carretera estreta 3mts, amb un asfalt d'aquets que s'agafen, forts percentages, i una sensació total de solitud, nomès trencada per les moltes vaques, que disfruten caganse a la carretera, per lo que dificilment arribarem al cim amb la bici neta.La baixada es d'aquestes que garrativen, un bosc tan espes que els cotxes han d'anar amb la llum encessa.






COL DES SEPT FRÈRES.

Tot just acabar el descens del col de Pradel, empalmem amb els 11 kms del col des Sept Freres. Carretera estreta i solitaria que passa per dins d' un bosc molt espes i fosc. els últims tres km es poden fer amb el plat.

COL DE MARMARE.

Ja per una carretera ampla i ben asfaltada em dirigeixo cap al Col de Marmare, que pujo per la seva vessant més fàcil. coincideixo amb una marxa cicloturistica per lo que durant uns kilometres vaix anar acompanyat.

COL DE CHIOULA
Continuant per la mateixa carretera arrivo al Col de Chioula que pujo acompanyat d'alguns participants de la marxa , el port es per la seva vessant fàcil pero en aquestes alçades ja tot costa de pujar

Un llarc descens fins a Ax les Thermes i arribo al Camping ben tocadet de cames, e estat algo mes de cinc hores pujant, pero estic content, cinc ports al sac, i a descansar que demà ni ha més.

AX TRES DOMAINES.
PLATEAU DE BONASCRE.

Avui m'he aixecat amb mal de cames per lo que només fare una ascensió. El Plateau de Bonascre, comença practicament al costat mateix del camping on estem instalats, primer faix uns kilometres d'escalfament pel pla, ja que el port comença dur.

Tremenda ascensió que surt del centre mateix d'Ax-les Thermes. Son cuasi 9 Km de pujada amb pendents superiors al 10%, hi ha kilómetres sencers al 10% de mitjana. Carretera ampla i en bon estat, magnific paisatge de la vall d'Ax.

Arribant a l'estació d'esqui.

Foto de rigor al cartell de l'estació,

Perfil del port, gentilessa d'en Raúl Massabé.


PLATEAU DE BEILLE. ( BIG-346 )

El dia es fred, prenc la direcció de Tarascón per anar al Plateau de Beille. Tremenda pujada , dura i llarga, d'aqui uns dies sera final d'etapa al Tour.


Final d'etapa al TOUR 2.007, Llarga pujada de16 km des-de la localitat de Les Cabanes, no puc parlar del paisatge, ja que tota la pujada la vaix fer sota la boira i amb un fred que pelaba.Carretera en perfecte estat (ve el Tour).

Boira i fred al cim, no sembla pas que estem al mes de Juliol.

Dema desmontarem els trastos, enganxarem la caravana i ens en anirem cap a la localitat de MASSAT. (propera a Saint Girons), on acamparem i pensem passar uns quants dies coneixent els ports d'aquella part del pirineu frances.

GALERIA FOTOGRAFICA.